El patró bàsic de l'augment del nombre de carboni (homòlegs, estructures similars): En general, a mesura que augmenta el nombre d'àtoms de carboni en una molècula d'hidrocarburs alifàtic, el punt de fusió generalment mostra una tendència a l'alça gradual. El motiu principal és que la massa molecular relativa augmenta i les forces de van der Waals entre molècules s'enforteixen gradualment. Exemples per comprovar-ho:
Taula: Nom|Nombre d'àtoms de carboni|Punt de fusió (grau)
etano|2|-183,3
Propà|3|-187,7
Butà|4|-138,4
Pentà|5|-129,7
El propà mostra lleugeres fluctuacions a causa de la disposició dels cristalls, però la tendència general encara s'ajusta al patró creixent.
El patró del mateix nombre d'àtoms de carboni (isòmers, mateixa massa molecular relativa): quan els hidrocarburs alifàtics tenen el mateix nombre d'àtoms de carboni (és a dir, són isòmers), el patró és: com més ramificacions, més baix és el punt de fusió. Això es deu al fet que més ramificacions condueixen a una disposició molecular menys compacta, forces intermoleculars més febles i, per tant, un punt de fusió més baix.
Notes especials
A més de les regles anteriors, altres dos punts requereixen una atenció especial:
Tot i que el neopentà té 5 àtoms de carboni (dins del rang de líquid típic), és gasós a temperatura ambient, i els seus punts de fusió i ebullició són inferiors als del pentà de cadena recta-, d'acord amb la regla que com més ramificat és l'isòmer, més baixos són els punts d'ebullició i de fusió;
Tots els hidrocarburs alifàtics tenen una densitat menor que l'aigua, propietat que no canvia amb el nombre d'àtoms de carboni.